divendres, 2 de desembre del 2022

La CAMDE-PV copatrocina una de las exposiciones más interesantes y completas que se han celebrado en València

 

La Coordinadora d’Associacions per la memoria democrática del País Valencià muestra una vez más su compromiso con todas aquellas manifestaciones y actos que buscan recuperar la memoria democrática en la Comunitat Valenciana. Esta vez, con el patrocinio, junto con la Diputación de València, Àpunt i la GVA, de la exposición  “#ElMur, una història de la nostra memòria democràtica”. La muestra, que se podrá visitar entre el 2 de diciembre y el 26 de marzo de 2023, está organizada por la Fundación Chirivella Soriano de Valencia. Está basada en el proyecto audiovisual #ElMur, y permite ver y escuchar los testimonios de las víctimas, los documentos históricos, grabaciones de audio, imágenes captadas por drones o con cámaras inmersivas de 360 grados. 


También objetos recuperados recientemente en excavaciones arqueológicas, como la que se está haciendo en el campo de concentración de Albatera, en Alicante, o en las fosas comunes de Paterna y Castelló de la Plana. Para los comisarios de la exposición, la muestra reivindica la difusión por cualquier medio de todo aquello que fue ocultado deliberadamente durante tanto tiempo, describe los espacios donde se ejerció la violencia, narra las historias de los protagonistas que padecieron la represión y el exilio, la paz de los cementerios que ejerció la dictadura durante la larga noche del franquismo. Cuenta además con material de excepción provenientes de la Fundación Max Aub o de los Museos militares de Castellón y Valencia. La exposición ha sido comisariada por los periodistas Carlos López Olano y Eduard Torres, y gran parte de las fotografías utilizadas son de Sergio Formoso. El diseño expositivo es de Rafael Tejedor. Para el presidente de la CAMDE-PV, Àngel González, se trata, de un proyecto innovador que incorpora tecnologías como la realidad inmersiva y los QR que remiten a documentos sonoros muy interesantes. Pero lo más destacable para el máximo responsable de la CAMDE-PV es que “se trata de la primera gran exposición de estas características que se lleva a cabo, ya que hace un recorrido muy completo sobre los escenarios y personajes clave en la guerra y en los cuarenta años posteriores del franquismo”.




Por su parte, el vicepresidente de la CAMDE-PV, Luís Botello, que compareció en la rueda de prensa previa a la inauguración destacó la importancia de la exposición para el mundo de la educación. Hizo especialmente mención a los IES adscritos a XEIM, la Xarxa Educació i Memòria, que promovió con éxito hace unos meses la Coordinadora. Para Luís Botello, esta exposición es una herramienta “de verdad, justicia y reparación contra las víctimas, y para el cumplimiento de los derechos humanos”. Se trata, en definitiva, “de luchar contra la desmemoria que han sufrido injustamente las víctimas durante décadas porque no puede haber reconciliación sin reparación”, añadió Botello.

En la comparecencia ante la prensa, tanto Manuel Chirivella, el diputado Ramiro Rivera, como el comisario de la exposición, Carlos López Olano, mostraron la satisfacción por una obra bien realizada que difunde la memoria democrática y la abre a un público amplio, en un entorno de excepción como es el Palau de Valeriola. 

Ya por la tarde y en la inauguración oficial, la presidenta de la Fosa 126 de Paterna, María Navarro, pronunció un breve pero sentido discurso en nombre del presidente de la CAMDE-PV, Àngel González, ante la presencia del vicepresidente, Luís Botello, y del secretario, Daniel Galán. María Navarro calificó la exposición de "imprescindible" si queremos ahondar en la justicia y la verdad sobre las víctimas del franquismo. Así mismo, recordó a Montserrat Roig en su cita: "Si hay un acto de amor es el de la memoria", para referirse a continuación a personalidades de la talla de José Saramago, Premio Nobel de Literatura,  y al filósofo Reyes Mate.



Sobre el primero, recordó algo que Saramago siempre tuvo muy presente, que "se empieza por el olvido y se acaba con la indiferencia". Sobre Reyes Mate,  recordó lo que nos dice el filósofo del CSIC sobre el "deber de memoria", un ejercicio que toda sociedad que aspire a construir una democracia sólida debe tener muy presente y que no se puede construir sobre el silencio y el olvido de las víctimas. María Navarro finalizó su alocución con un recordatorio a los jóvenes antifascistas de Pego que a la misma hora eran protagonistas en la ciudad de la Marina Alta, de una concentración de apoyo en protesta por el señalamiento del juicio oral que tendrá lugar en la Audiencia de Alicante en octubre de 2023. 

ELS JOVES ANTIFEIXISTES DE PEGO SERAN JUTJATS INJUSTAMENT EL 2023

 La Coordinadora d’Associacions per la memòria democràtica del País Valencià (CAMDEPV) fa públic el seu manifest per recolzar una vegada més els 14 joves antifeixistes pegolins que seran jutjats el 17 d’octubre de 2023 a l’Audiència d’Alacant per fer front a un grup ultra, seguidor del Club de Fútbol Gandia.




Hui som aquí totes i tots per a manifestar el nostre total suport i solidaritat amb els 14 joves

de Pego, encausats injusta i arbitràriament per la fiscalia de l'àrea de Benidorm-Dénia en un

procediment penal pel qual demanen penes que van des de quatre anys i nou mesos fins a nou

anys i dos mesos de presó. Sí un vertader despropòsit, per uns fets ocorreguts el 18 d'octubre de

2020. Quin és el suposat delicte comés?. Vegem els fets, fem memòria:


• Aquell 18 d'octubre, a Pego hi havia un partit de futbol entre el Gandia i el Pego. El partit

era a la vesprada, però ja al migdia, una trentena de seguidors de l'equip forà, coneguts

com Gandiblues Ultras Gandia, es van manifestar, sense cap notificació prèvia com és

preceptiu, pel poble exhibint simbologia nazi i corejant proclames feixistes. També van

enganxar a les portes del camp de futbol adhesius on es podia llegir "Hitler fans" i es veia la

imatge del dictador i assassí Franco. A més allí, just al costat d'aquelles portes, hi ha un

monument dedicat als "Cinc de Pego", cinc joves del poble que van morir el 1941 al camp

de concentració de Mauthausen. La provocació, la rememoració de la salvatge bestialitat

del nazisme, n'era clara.

El poble va respondre acudint a les portes del camp de futbol a mostrar el su rebuig a la

exaltació il.legal. Es van arribar a concentrar desenes i desenes de veïns. mentrestant els

ultres protegits per la policia van accedir al camp de futbol.

• Contra qui va procedir la guàrdia civil?, contra tot dret ho va fer no contra els ultres de

Gandia que havien realitzat exaltació pública del feixisme, amb crits, consignes,

adhesius...absolutament il·legals segons la nostra llei 14/2017 de Memòria Democràtica,

article 39-1 apartats a i b, que prohibeix i sanciona explícitament tals actes i

manifestacions. No es va presentar cap denúncia per enaltiment del feixisme en via pública,

quan era preceptiu que la policia haguera obert denúncies. Ho va fer contra els qui

defensaven les llibertats democràtiques.

• No podem interpretar tals fets, més que com una clara violació de la legalitat vigent, per a

atemorir i castigar uns joves antifeixistes que gosaven condemnar i manifestar-se contra


l'exaltació del feixisme al seu poble i contra tota la joventut valenciana. És clar,

objectivament, que volen muntar un nou cas “Alsasua”!.

• Considerem, sens dubte, que l'actuació de la fiscalia és contrària a dret i a la nostra llei

14/2017, amb una petició de penes absolutament fora de lloc, basada suposadament en

desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions lleus a un membre de les forces

d'ordre. Com ens recorden aquestes qualificacions a aquelles de les forces repressives de la

dictadura!.

• La CAMDE-PV, hui ací representada, crida a tot el poble de Pego i a tots els joves

antifeixistes del País Valencià a condemnar de manera rotunda tals peticions i

processament i a secundar de manera unànime als nostres 14 joves. No ens faran callar, ens

queda la paraula com deia el poeta Blas d'Otero i la força de la nostra unitat popular en un

mateix clam, fins a aconseguir que siga sobreseguda la causa.

¡Sobreseïment joves antifeixistes de Pego!

¡Prou d'exaltació pública del feixisme!

¡Feixisme Mai Més!

¡Endavant!


Pego, 2 desembre de 2022

dimarts, 29 de novembre del 2022

La CAMDE-PV premia amb cinc-cents euros la millor investigació en valencià, que recau en Juan Luis Porcar per l'estudi sobre el franquisme i la repressió a la comarca de Els Ports



Per  primera vegada, la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià dota econòmicament el Premi Institut Obrer a la millor publicació en valencià relacionada amb la memòria democràtica en la cita anual dels Premis Miquelet. El guardó l'ha rebut l'investigador Juan Luis Porcar, documentalista de la UJI i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, per l'obra “Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria” (Onada, 2021). El president de la CAMDE-PV, Àngel González, va pronunciar unes sentides paraules en favor d’una societat més democràtica i va assegurar que treballs com el de Porcar són necessaris per a conèixer el passat comú y fomentar una convivència que supere els deutes històrics amb les víctimes del franquisme. Va resaltar a més a més, la llarga trajectòria de l'autor, que és ja  tot un referent en les comarques del nord.



Per la seua part, l'autor guardonat va mostrar el seu agraïment per valorar amb aquest premi el treball de recerca fet i el compromís i la lluita per la memòria, la cultura i el territori dels Ports. El jurat, format per Cristina Escrivà Moscardó (Societat Coral el Micalet), Ricard-Camil Torres Fabra (Universitat de València) i Víctor Benavides Escrivà (Associació Cultural Institut Obrer), va incidir en la capacitat de combinar la precisió de l’estudi amb un enfocament que busca  la reflexió. En la fotografia, i d'esquerra a dreta, Àngel González, Juan Luis Porcar i Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet.

dimecres, 16 de novembre del 2022

Por qué es necesaria una Comisión de la Verdad en España. Una propuesta desde la Comunidad Valenciana, de José Ramón Juániz

 Ayer tuvo lugar en la sede de CCOO-PV la presentación del libro del jurista, José Ramón Juaniz,  "Por qué es necesaria una Comisión de la Verdad en España". En ella estuvo presente, además del  autor, la Consellera Rosa Pérez Garijo así como el presidente de CAMDE-PV, Àngel González.  Juániz, jurista experto en Derechos Humanos y con una dilatada experiencia en el Tribunal para la Justicia Restaurativa de El Salvador, abogó por la necesidad de crear un espacio de diálogo y escucha para las víctimas del franquismo y llegar así, de forma complementaria, donde no puede llegar la justicia ordinaria. Porque la represión de esa memoria de dolor, según el autor, "se proyecta sobre el presente y el futuro, contaminando la convivencia y la democracia, impidiéndonos superar definitivamente un conflicto que sigue estando en la base y en la raíz de la creciente crispación y fractura instaladas en nuestra sociedad".

Sobre el modelo de Comisión de la Verdad, Àngel González, apostó por una fórmula "de la Verdad, la justicia y la reparación, en la que participen víctimas y victimarios y que recoja la verdad del horror de aquella salvaje represión franquista, recomiende en su informe final toda una serie de medidas administrativas, legales, de reparación, de actuación de la justicia, remitiendo a la fiscalía, que crea la ley actual de Memoria, aquellos casos documentados de crímenes de lesa humanidad".


Por su parte, la consellera Pérez Garijo remarcó el pacto de la Transición como un acuerdo entre dos partes muy desiguales -un franquismo que nunca abandonó el poder frente una oposición que había sido duramente castigada durante cuarenta años-, para llegar a un pacto de silencio y desmemoria que fue "el gran aliado de la impunidad". Pérez Garijo comunicó en directo a los allí presentes la grata noticia de que ese mismo día habían recibido el informe favorable emitido por el Consell Jurídic Consultiu sobre el reglamento que desarrolla la ley 14/2017 de memoria democrática y para la convivencia de la Comunidad Valenciana en el que se desarrolla la Creación de una Comisión de la Verdad sobre los crímenes del franquismo durante la Guerra de España y la Dictadura. La noticia fue largamente aplaudida por el público asistente tras lo cual se abrió un animado turno de debate. El acto estuvo presentado por Cristina Escrivà.



XEIM, la primera xarxa educativa en memòria del País Valencià

 El passat 27 de setembre, a Castelló, València i Alacant es va presentar en societat de forma simultània, la primara xarxa de centres i professorat en matèria de memòria democràtica. Es tracta d'un gran pas endavant en la incorporació de la memòria a l'àmbit educatiu, tal i com ho estipula  la llei 14/2017 de memòria  democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, així com la nova llei de memòria recentment aprovada pel Govern. Després de mesos de treball i coordinació, un bon nombre de centres educatius de Castelló, València i Alacant, així com professorat concienciat amb aquesta important qüestió, s'han posat d'acord  en la necessitat de posar en  marxa una xarxa que els permeta desenvolupar materials didàctics i compartir experiències al respecte.




El primer pas ha consistit en la creació d'un bloc on ja es poden consultar i utilitzar els primers continguts, i que estan a l'abast de tothom: https://xarxa-eim.blogspot.com/ . Xeim es constitueix com una experiència oberta a la qual es poden incorporar tots els centres educatius i docents en qualsevol moment. Actualment, Xeim està format per prop de cuaranta centres educatius del País Valencia, una quincena de docents i uns altres quince departaments.

divendres, 13 de maig del 2022

Finalitza amb gran èxit de públic el II Cicle de Conferències de la Memòria

Amb la conferència sobre l'AGLA a càrrec de l'historiador Raül González Devís es va donar per finalitzat aquest II cicle de conferències de la memòria co-organitzades per la CAMDE_PV i l'Aula d'Història i Memòria de la Universitat de València,  amb el patrocini de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.  Per aquestes sessions han desfilat experts de la talla de José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, el catedràtic de la UB, Ricard Vinyes, la historiadora Rosa Torán, l'historiador de la Universitat de les Illes Balears, David Ginard, i el propi Raül González Devís, acompanyat per Mª Ángeles Molina, neta de "la madre", dona excepcional que va ser enllaç de l'AGLA a les comarques castellonenques i referent indiscutible per al moviment de la guerrilla antifranquista.


Esta vegada, les conferències  han girat entorn a debats tan interessants com Els crims del franquisme: justícia i reparació, a càrrec de Martín Pallín, l'Estructura del sistema de captures, deportacions i pèrdues infantils del franquisme, especialitat del catedràtic Ricard Vinyes, La deportació republicana en el context espanyol i europeu, magníficament traçat per la que va ser molts anys presidenta de l'Amical de Mauthausen, Rosa Torán, la figura de Matilde Landa, amb el professor David Ginard, i finalment, La guerrilla antifranquista, que es va centrar en l'Agrupació guerrillera de Levante-Aragón (AGLA). 

El nombrós públic que va participar en les jornades posa de manifest l'interès que desperta el tractament rigorós d'aspectes de la Guerra d'Espanya,així com la llarga dictadura franquista i l'exili o la deportació. El coneixement d'aquests i altres aspectes del passat comú són fonamentals per comprendre el període més negre de la història d'Espanya, alhora que explica el present en aquells aspectes no superats del passat. Aquesta federació considera una eina fonamental contribuir a la difusió història entre el moviment memorialista de la mà  d'experts en cadascun els temes.

Podeu seguir les conferències a través del canal de Youtube de CAMDE-País Valencià

dimarts, 28 de setembre del 2021

La CAMDE-PV i l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la UV celebren el I Cicle de Conferències de la Memòria


La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià i l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València han organitzant un cicle de conferències amb l’objectiu d’analitzar i debatre els temes més candents entorn a la recuperació de la memòria.



El pròxim 13 d’octubre, a la sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset, inauguraran el cicle la consellera Rosa Pérez Garijo, el director de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica, Javier Navarro, i el president de la CAMDE-PV, Àngel González.

Tot seguit, l’actual fiscal del Tribunal de Comptes Carlos Castresana i el jurista José Ramón Juániz, analitzaran l’actualitat en matèria legislativa, en una conferència que porta per títol “La nova llei de memòria democràtica: la justícia per a les víctimes i la impunitat del franquisme”.

El 20 d’octubre es posarà de relleu la importància actual dels  Llocs de la memòria a la Comunitat Valenciana. Hi estaran presents els màxims representants del camp de concentració d’Albatera, Felipe Mejías, de les fosses comunes de Paterna, Amparo Belmonte, i de la Línia XYZ, Vicent Grau. La convidada especial en aquesta sessió serà Queralt Solé, professora de la Universitat de Barcelona, autora de la tesi doctoral: “Les fosses comunes a Catalunya 1936-1939”, que va ser també responsable de la unitat de fosses comunes del Memorial Democràtic de Catalunya.

La segona part del cicle se celebrarà a la sala Paranimf del Centre Cultural la Nau. El 28 d’octubre, Carmen Agulló i Carlos Fuertes, ambdós  experts en matèria educativa i didàctica respectivament, analitzaran el repte que representa actualment l’educació de la memòria democràtica als centres escolars, especialment, per als docents.

Finalment, el 4 de novembre, es debatrà sobre el procés de Transició al País Valencià. El convidat especial en aquesta ocasió serà Josep Lluís Albinyana, president del Consell preautonòmic del País valencià, antecedent immediat de la Generalitat Valenciana, acompanyat per Borja Ribera, historiador i autor de la tesi doctoral “La violència política en la Transició Valenciana (1975-1982)”.

El I Cicle de Conferències de la Memòria està patrocinat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i ha comptat amb la col·laboració de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, i el Col·legi Major Rector Peset.

dimarts, 29 de juny del 2021

Un exhaustiu estudi de Francesc Jover posa nom i cognoms a la República, la guerra i la repressió a Cocentaina


El Fòrum per la Memòria Històrica y Democràtica a Cocentaina posa a l'abast de tothom un exhaustiu estudi de l'investigador  Francesc Jover (Cocentaina, 1933) que porta per títol República, guerra  i repressió franquista a Cocentaina (pdf). Editat per l'Ajuntament d'aquesta localitat del Comptat i amb pròleg de l’historiador Albert Girona, el volum recorre la història política i social des de la Dictadura de Primo de Rivera fins l’any 1950, en plena repressió franquista. 

Es tracta de valuoses històries locals que il·lustren i corroboren la importància que té la reconstrucció fidedigna del passat que forma part de la memòria col·lectiva en allò que els corrents historiogràfics anomenen “la història des de baix”. Aquest rigorós estudi de 388 pàgines fa importants aportacions sobre les conseqüències que van patir un bon nombre de veïns de la localitat. Són 144 en total, perfectament documentats per l'autor. Molts d'ells no tenien cap filiació política però tots van patir persecució, presó o van ser afusellats. Pel que fa a les dones, moltes d'elles van ser rapades com a forma d'humiliació pública o van patir l'estigma de ser parentes de "rojos". Totes i tots figuren  en una extensa llista amb les dades biogràfiques provinents de fonts documentals o d'arxius orals. 

El volum de Francesc Jover que el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina posa a l'abast de tothom a través de la CAMDE-PV, ret homenatge, no només a les veïnes i veïns del Comptat sinó a totes i tots els valencians, castellonencs i alacantins republicans que van patir la guerra i la repressió franquista.

Agraïm a Francesc Jover i a Bernardo Reig la deferència amb aquesta federació.


dimecres, 16 de juny del 2021

CAMDE-PV publica el llistat de les víctimes del franquisme dels nínxols 43-44 del cementeri de Paterna

 

Foto: imatge del cementeri de Paterna 

CAMDE-PV posa a l'abast de tothom el llistat de les víctimes del franquisme sense familiars localitzats, les restes de les quals es troben als nínxols 43-44 del cementeri de Paterna. Són 37 homens d'arreu del País Valencià i de la resta d'Espanya que van ser afusellats el 9 de novembre de 1939 al Terrer de Paterna. El llistat proporciona dades concretes com ara l'edat, la professió, l'estat civil i, fins i tot en alguns casos, l'adscrpció política o sindical de la víctima. Agraïm a Gloria Lacruz, que vetlla per la dignitat d'aquestos republicans, la confiança en CAMDE-PV perquè se li done des d'aquesta federació la màxima difusió possible. Ací teniu el llistat





dimarts, 25 de maig del 2021

Artículo de Toni Simó sobre Josep Almudéver, in memoriam

 Joseph Almudéver Mateu ha fallecido

 Toni Simó 25/05/2021

Su último deseo de carácter social, era estar con nosotros en Alcàsser el 29 de julio, para un acto de homenaje en su 102 aniversario. Para poder venir con garantías decidió recibir la vacuna del Covid19. Y ha sido esta inyección la que, con una posterior trombosis, lo ha llevado a la tumba.

A Joseph no hace falta presentarlo, es bien conocido no sólo en toda la provincia de Valencia, donde durante los últimos 8 años hemos ido de pueblo en pueblo, capitales de comarca y universidades, realizando conferencias a alumnos de IES, adultos y visitas a los Ayuntamientos en una labor pedagógica impagable, sino también en parte de Alicante, Castellón, España y Europa.


Con su carisma personal y gran vitalidad a sus años, siempre impactaba a todo el mundo. Había que ver a los chavales de los institutos mirándole con unos ojos abiertos como platos, a su lado siempre me emocionaba esta visión.

Con su libro de memorias, editado por l’Agrupació d’Estudis Locals El Castell d’Alcàsser que está ya en su cuarta edición, y traducida también al italiano, como decía, son pocos los lugares donde no conocen a Joseph. Durante estos años al difundir que venía Joseph, la demanda para poder tener a Joseph se desbordaba. Durante sus estancias en Alcàsser de más o menos 15 días, ha habido años de dos venidas, a petición de la familia y en atención a su edad, programábamos algún día de descanso. Al enterarse Joseph me decía que él estaba perfectamente, y que podíamos realizar actos todos los días. Le contestaba que yo también tenía que descansar, que terminaba muy cansado al tener que ir a por él a Francia, realizar el programa y tener que devolverlo a su casa en Pamiers. Riéndose me contestaba que, si yo hubiese pasado una guerra, cárceles, hambre, frio y además heridas de guerra, estaría tan curtido como él y preparado para seguir luchando contra el fascismo.

Una gran pérdida, no digo más.

Con gran sentimiento un fuerte abrazo a la gente de la coordinadora.

 

 


Fallece José Almudéver, presidente de honor de CAMDE, a los 101 años

 


La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià lamenta profundamente la pérdida de José Almudéver Mateu, presidente de honor de nuestra federación. Aunque ha fallecido en Francia, donde nació, sus raíces estaban en Alcàsser y hasta tierras valencianas viajaba todos los años aprovechando los meses de primavera y verano para darnos  testimonio de su historia como brigadista internacional y su lucha contra el  fascismo. Fue para nosotros un ejemplo de defensa de los valores democráticos republicanos, por los que luchó hasta su último aliento. De mente lúcida y con una memoria admirable, Almudéver nunca dudó en ponerse al frente del proyecto educativo de CAMDE-PV, les Missions de la Memòria para difundir entre los más jóvenes su historia de lucha contra los peligros del fascismo y el nazismo que surgieron en la primera mitad del siglo XX. Le esperábamos de nuevo el próximo mes de julio, cuando hubiera cumplido 102 años, para realizar un ciclo de conferencias que ya no podremos celebrar junto a él.


Desde CAMDE-PV queremos mostrar nuestras más sinceras condolencias a familiares y amigos, y darle las gracias a Josep por todo lo que nos ha dado, por todo lo que nos ha enseñado y por haber sido para nosotros un ejemplo de dignidad hasta el final. Fue un hombre querido y admirado por buena parte de por la sociedad valenciana. La Generalitat Valenciana le distinguió con la Alta Distinción por su valor y coraje. Recibió numerosos homenajes y condecoraciones, y no es para menos. Proclamada la II República, asumió sus ideales como un objetivo de vida. El golpe de Estado de 1936, que finalmente triunfó tras una larga guerra de tres años, llevó a Almudéver al frente de guerra, y luego, gracias a su doble nacionalidad pudo ingresar en la Brigadas Internacionales hasta que se disolvieron en 1938. Tras su intento fallido de huir por el puerto de Alicante, acabó en el campo de concentración de Albatera (1939), poco después a Portaceli, y más tarde a la cárcel Modelo de Valencia. Tras serle conmutada la pena de muerte, participó clandestinamente con la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA). Sin embargo, un atentado contra el régimen puso en peligro su vida y cruzó los Pirineos para refugiarse definitivamente en Francia. Desde allí participó activamente y dio apoyo al movimiento organizado del exilio español. Finalmente, pudo volver a España, una España que nunca sería ya lo que él y muchos como él soñaron, pero que le acogió con los brazos abiertos.

Ha sido un honor tenerle con nosotros, y también gran lección de Memòria Democràtica y de dignidad. Que descanses en paz, Josep.

CAMDE_PV/ Contacte: 615384907

dimecres, 19 de maig del 2021

La Conselleria de Qualitat Democràtica i la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià signen el primer conveni de col·laboració que agilitzarà la implementació de la llei de Memòria Democràtica 14/2017 de la Comunitat Valenciana.

 

La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià i la conselleria que dirigeix Rosa Pérez Garijo han signat el primer conveni de col·laboració en matèria de recuperació de la memòria democràtica amb l’objectiu de consolidar el procés d’implementació de les actuacions previstes en la llei 14/2017.


El conveni, que preveu actuacions
per a l'any en curs, para especial atenció a l’àmbit educatiu pel que fa al foment dels valors democràtics entre els joves estudiants, i també entre la població adulta, amb les denominades Missions de la Memòria, un recurs pedagògic i de testimonis d'allò que va passar. Preveu també la digitalització d'arxius i documents que encara es troben dispersos, així com la compilació de testimonis orals relatius a la memòria democràtica del País Valencià. Està també previst iniciar un cens de víctimes de la dictadura i la transició, fins a 1982, tal com contempla la llei. Entre d’altres funcions acordades en el conveni, es troba també l’assistència per part de la coordinadora a tot el moviment associatiu memorialista.

Dotat amb un pressupost de 50 mil euros i amb caràcter anual, la consellera Rosa Pérez Garijo ha assenyalat que aquest conveni és “històric perquè posa en valor el treball fet durant dècades per les famílies i pel moviment memorialista davant l’omissió de polítiques de memòria que han realitzat les administracions”.

Per la seua part, el president de la Coordinadora, Àngel González, ha valorat l’acord com un pas molt positiu en el camí de la recuperació de la memòria democràtica en els termes que contempla la llei 14/2017 i que fins ara no s’havien dut a cap. “És la primera vegada que es signa un conveni entre la Generalitat y les associacions del moviment memorialista, i constitueix un pas fonamental per actuar més decididament partint de les bases que es van establir legalment el 2017” amb una llei que considera “molt positiva”.


La coordinadora CAMDE-PV, que representa actualment 50 associacions de Castelló, Alacant i València, veu reforçades així les seues funcions en la societat valenciana per aconseguir “afrontar la veritat de tot el que va passar i consolidar una democràcia més avançada”, i afegeix Àngel González, “en el camí marcat per la Declaració Universal dels Drets Humans”.

divendres, 7 de maig del 2021

Por qué cuesta tanto encontrar familiares. Breve crónica del camino que tienen que recorrer las asociaciones que buscan

 

De los 671 nombres de víctimas que aparecen en el listado correspondiente a Paterna, proporcionados por las asociaciones y cuya base de referencia es el libro del historiador Vicent Gabarga, Els afusellaments al País Valencià (1938-1956), muchos de ellos nunca encontraran a sus familias, o a familiares que quieran hacerse cargo de los restos. Las asociaciones rebuscan entre archivos y registros que les pueda llevar hasta ellos pero muchas veces la búsqueda se acaba a mitad camino. Y las razones son variadas.

Pilar Taberner, presidenta de la fosa 21 de Paterna, asegura que lo más frustrante es encontrar familiares que rechazan hacerse cargo de los restos porque en realidad les gustaría borrar ese pasado familiar, aún les avergüenza. “No son culpables por renegar de sus familiares asesinados, sino víctimas también de un adoctrinamiento que el régimen impuso a los hijos y las hijas de familias de “rojos”, y que aún perdura”. “Incluso se da la circunstancia de que los hijos no quieren recuperar los cuerpos pero los nietos, si” –añade Pilar-.

Cierto es que el Régimen se encargó de que cualquier persona que no hubiera apoyado explícitamente el golpe de Estado sufriera el máximo castigo. Los vivos fueron estigmatizados ante la nueva España y aislados socialmente por su propia vecindad, hasta el punto de que muchas familias renegaron de ellos para seguir viviendo –o sobreviviendo- en la España franquista. Y esa especie de mandato familiar parece haberse transmitido generacionalmente hasta hoy.  Por eso, apunta Pilar, “la implicación de las instituciones es tan importante”.




Sin embargo, hasta el momento, la colaboración de los consistorios ha sido escaso.  Miguel Navarro, secretario de la Fosa 115, asegura haber tenido muy poca ayuda. De los más de 60 ayuntamientos con los que contactó, sólo el de Cullera y Buñol se comprometieron en ayudarles, incluso, a sufragar los gastos.  En otro caso diferente, también el Ayuntamiento de Bocairent dio la cara por sus convecinos. El resto, o no contestaron o contestaron pero sin adquirir ningún compromiso.

Lo cierto es que cada asociación podría contar anécdotas suficientes como para escribir un cuaderno de bitácora del camino que recorren buscando, pero todas ellas nos conducirían a la misma conclusión: se necesita a las instituciones porque “una sola persona no puede ir en solitario llamando a familiares desconocidos y cuya reacción –a veces desagradable- es imprevisible”, apunta Pilar.

La Federación Valenciana de Municipios y Provincias, entidad con la que CAMDE-PV ha llegado a un acuerdo de colaboración, tiene una importante labor de difusión en este sentido, ya que está haciendo llegar hasta los consistorios valencianos la información que necesitan para empezar la búsqueda.



María Navarro
, presidenta de la Fosa 126 que pronto será exhumada, asegura que otro obstáculo importante es “la dispersión familiar que se produjo tras el asesinato del padre, de la madre, o de ambos, cuando los hijos fueron acogidos de forma muy diferente por otros familiares o por instituciones”. A María le gustaría “tener tiempo y recursos suficientes para viajar por el territorio español buscando descendientes” pero asegura que, al ser imposible, “cuidarán de sus restos hasta  que aparezcan”. Hay que tener en cuenta que a día de hoy, de los 134 municipios que aparecen en el listado, algunos son pedanías que ya no existen, lo que dificulta más aún la localización. También se da el caso, apunta María José, de la Fosa 63, que ya no quedan descendientes por los años transcurridos, una media de 80 si vemos las fechas de los fusilamientos. 

El listado elaborado por esta coordinadora contiene los nombres de aquellas víctimas cuyas familias  aún no han aparecido, sin embargo, en el caso de localizar algún miembro de la familia con un ADN compatible dejan de figurar en él por decisión de la Plataforma de Asociaciones de Familiares. Según Amparo Belmonte, presidenta de la Plataforma, esta nueva familia pasará a formar parte de la base de datos de familiares localizados que esta entidad mantiene actualizada como parte de su cometido.

Y a todos ellos –en su mayoría son hombres pero también hay mujeres- yacerán en el futuro mausoleo-memorial que la conselleria que dirige Rosa Pérez Garijo tiene la intención de construir tras llegar a un acuerdo sobre la cesión de terrenos con el Ayuntamiento de Paterna. Es una larga y esperada reivindicación de la Plataforma que, tras el manifiesto impulsado por la CAMDE-PV y firmado por los principales partidos políticos y sindicatos, evitará que los cuerpos no identificados vuelvan a ser enterrados en unas fosas comunes que en el siglo XXI nos producen sonrojo ante Europa y ante el mundo.

 

 

 

dimarts, 4 de maig del 2021

La Fossa 114 o la destrucció de la modernitat de l’Espanya republicana

Destruir els avanços culturals, socials i científics va ser una de les obsessions del franquisme, convençut de que el progrés atemptava contra l'autèntica i ancestral espanyolitat. L'exhumació de la Fossa 114 de Paterna posarà de manifest l’excepcional odi del franquisme a tot el que representava la cultura i la modernitat que a principis del segle XX arribava des de l’Europa més pròspera. Així, Espanya va iniciar un camí d’endarreriment que dura fins a l'actualitat.

Mestres, alcaldes republicans, representants de la judicatura,  artistes de prestigi, tots formen part del munt de víctimes afusellades  que jauen a l’interior de la fossa 114, en total 197 cossos, en la coneguda com “la fossa de la cultura”.

Foto: inscripció en manisa de la fossa 114 de Paterna, cortesía de Salvador Espí 


L’acte d’obertura, ahir dilluns 3 de maig, es va produir en presència de la consellera Rosa Pérez Garijo i de Ramiro Rivera, responsable de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, institució que sufraga aquest projecte.

La Coordinadora d’Associacions Memorialistes del País Valencià es felicita per l’inici de l’exhumació i emplaça a les institucions públiques a continuar amb els esforços que s’estan portat a terme perquè el País Valencià siga prompte un territori lliure de fosses comunes, un fet que ens avergonyeix davant del món.

 

dilluns, 3 de maig del 2021

Un Mausoleu-Memorial a Paterna, de la reivindicació a la realitat: carta d'agraïment a partits i sindicats pel recolzament rebut al manifest unitari

 


Benvolgudes companyes i companys:

L'honorable Consellera, Rosa Pérez Garijo, ha anunciat en el dia de hui la signatura d'un acord en el qual l'Ajuntament de Paterna posarà a la disposició de la Conselleria els terrenys on es situarà el Mausoleu-Memorial col·lectiu que retrà homenatge als represaliats del franquisme, i donarà digna sepultura a totes aquelles víctimes que fins a aquest moment han sigut exhumades però encara no han pogut ser identificades. Està previst que els treballs s’inicien abans de finals d’any.

En nom de la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià vull agrair-vos a vosaltres i als vostres partits i sindicats la contribució decisiva que ha suposat la signatura al Manifest Unitari, presentat públicament el passat dia  22 d’abril, per consensuar de mutu acord aquesta important reivindicació. Això demostra, una vegada més, que la unitat és el camí per aconseguir els nostres objectius comuns, i per a això sempre podreu comptar amb la nostra federació.

Enhorabona i endavant!

Àngel González

Pdt. CAMDE-PV

En València, a 3 de maig de 2021


dijous, 22 d’abril del 2021

Un Mausoleo Memorial en Paterna contra el olvido

 

Entidades memorialistas, partidos políticos y sindicatos firman un manifiesto conjunto en el que piden la construcción de un Mausoleo/Memorial en el cementerio de Paterna, la rehabilitación del Paredón “El Terrer” y la construcción de un Centro de Interpretación, para que sean declarados Lugares de la Memoria Democrática del País Valencià.

Los firmantes del manifiesto en al acto de presentación

La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democrática del País Valencià (CAMDE-PV), la Plataforma de Asociaciones de Familiares de Fosas Comunes de Paterna, Compromís, Esquerra Unida PV, Izquierda Republicana PV, Partido Comunista del País Valenciano, Partido Comunista de los Pueblos de España, Podemos, Partido Socialista del País Valenciano- PSOE, y los sindicatos CNT València, CCOO-PV, Intersindical Valenciana y UGT-PV, por orden alfabético, han dado a conocer el documento firmado conjuntamente.

En el manifiesto, las entidades, los partidos y los sindicatos firmantes instan a las administraciones públicas competentes a la construcción urgente del Mausoleo/Memorial colectivo en el cementerio de Paterna para alojar los restos de las víctimas, cuando las asociaciones así lo decidan (actualmente hay 600 restos de cuerpos sin identificar), y un Centro de Interpretación. Así mismo consideran esencial la rehabilitación del muro del Paredón, que ya ha sido declarado Bien de Relevancia Local por el Ayuntamiento de Paterna, y la declaración del conjunto histórico de las Fosas Comunes, el Paredón y el Mausoleo-Memorial, así como el Centro de Interpretación, como Lugares de la Memoria Democrática del País Valenciano.

En la presentación pública,  en el salón de actos de CCOO, han presidido la mesa, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, el presidente de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, Àngel González, la presidenta de la Plataforma de Asociaciones de Familiares de Fosas Comunes de Paterna, Amparo Belmonte, la responsable de la secretaría de Memoria Histórica del PSPV-PSOE, Alicia Piquer, y el secretario de Cultura y Memoria Histórica de CCOO, Santiago Mateu.

Àngel González en un momento de su intervención

Han estado presentes en la fila cero los representantes del resto de partidos y sindicatos firmantes: por la CNT València, Antonio Ruiz; por Compromís, Ferran Puchades; por EUPV, Estefanía Blanes; por Intersindical Valenciana, Celestino Navarro; por Izquierda Republicana PV,  Ángel Yébenes; por el PCPE, Julián Baca; por el PCPV, Javier Parra, y por  PODEM, Carmen Gurillo. El sindicato UGT  ha excusado su ausencia por la celebración de su congreso.

En el turno de intervenciones, Àngel González ha calificado el manifiesto como “un acto histórico de generosidad y compromiso de todas las  fuerzas progresistas del País Valenciano”. Por su parte, Amparo Belmonte ha presentado el anteproyecto de arquitectura de memoria que convertiría el conjunto de Paterna en un auténtico espacio de recuperación de la memoria democrática. El representante de CCOO, Santiago Mateu ha rendido tributo a los dirigentes y afiliados del sindicato que sufrieron cárcel y tortura en los años de  clandestinidad. Alicia Piquer ha hecho un ejercicio de memoria homenajeando a sus afiliados que sufrieron la represión y ha instado a tomar las medidas necesarias para que estos crímenes no vuelva a ocurrir nunca más. Javier Parra, secretario general del PCPV ha reivindicado el papel que tuvo su partido en el gobierno de la República y la fuerte represión que sufrieron los suyos al tiempo que ha reclamado que el ejército español reconozca la represión que ejerció sobre los republicanos guerrilleros. Antonio Ruiz, de CNT, ha recordado la fuerte implantación de su sindicato en los años previos a la guerra y ha recordado las numerosas víctimas que aún yacen en las fosas comunes de Paterna. Finalmente, Ángel Yébenes, ha hecho memoria de Izquierda Republicana, el histórico partido del presidente de la República, Manuel Azaña, que estuvo al frente del gobierno de la República.

La consellera Rosa Pérez Garijo en un momento de su intervención

Ha cerrado el acto la consellera Rosa Pérez Garijo, haciendo suyas las demandas solicitadas en el manifiesto, y dando las gracias a las entidades memorialistas por haber mantenido durante décadas una lucha constante por la recuperación de la memoria ante la pasividad de las administraciones. Ha finalizado, remarcando la necesidad de acabar con la existencia de las fosas comunes para reconstruir un país sobre bases plenamente democráticas.

dimecres, 14 d’abril del 2021

14 d'abril de 2021, més República que mai en el 90 aniversari de la seua proclamació

 



 
Dimecres,  14 d’abril de 2021

Centenars de persones es concentren al cementiri de Paterna i altres punt del País Valencià per retre homenatge a les víctimes del franquisme i reivindicar els valors democràtics de la II República, quan es compleix el 90 aniversari de la seua proclamació

Al cementiri de Paterna s’han reunit aquest matí al voltant de dues-centes persones que han dipositat rams i corones de flors als peus de la fossa 126, en un emotiu acte que ha estat acompanyat per la música de la dolçaina i el tabalet. Partits polítics, sindicats i entitats socials representades per la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (@CAMDE-PV) i la Plataforma 14 d’Abril per la III República, s’han donat cita en homenatge als represaliats del franquisme quan es compleix el 90 aniversari de la proclamació de la República. Els actes han estat acompanyats per la reivindicació dels valors democràtics  que fa 90 anys va instaurar el govern de la II República a Espanya. Nombrosos pobles i ciutats d’arreu del País Valencià han convocat hui homenatges i actes en record de les víctimes del franquisme, com ara Oliva, Bunyol, Alacant, Castelló, Gandia i molts altres punts de la geografia valenciana, uns actes que continuaran, al menys, fins el pròxim cap de setmana.  

 Corones de flors a la fossa 126, aquest matí a Paterna



Concentració a Alacant, aquesta vesprada


La CAMDE-PV copatrocina una de las exposiciones más interesantes y completas que se han celebrado en València

  La Coordinadora d’Associacions per la memoria democrática del País Valencià muestra una vez más su compromiso con todas aquellas manifest...