divendres, 2 de desembre del 2022

La CAMDE-PV copatrocina una de las exposiciones más interesantes y completas que se han celebrado en València

 

La Coordinadora d’Associacions per la memoria democrática del País Valencià muestra una vez más su compromiso con todas aquellas manifestaciones y actos que buscan recuperar la memoria democrática en la Comunitat Valenciana. Esta vez, con el patrocinio, junto con la Diputación de València, Àpunt i la GVA, de la exposición  #ElMur, una història de la nostra memòria democràtica”. La muestra, que se podrá visitar entre el 2 de diciembre y el 26 de marzo de 2023, está organizada por la Fundación Chirivella Soriano de Valencia. Está basada en el proyecto audiovisual #ElMur, y permite ver y escuchar los testimonios de las víctimas, los documentos históricos, grabaciones de audio, imágenes captadas por drones o con cámaras inmersivas de 360 grados. 


También objetos recuperados recientemente en excavaciones arqueológicas, como la que se está haciendo en el campo de concentración de Albatera, en Alicante, o en las fosas comunes de Paterna y Castelló de la Plana. Para los comisarios de la exposición, la muestra reivindica la difusión por cualquier medio de todo aquello que fue ocultado deliberadamente durante tanto tiempo, describe los espacios donde se ejerció la violencia, narra las historias de los protagonistas que padecieron la represión y el exilio, la paz de los cementerios que ejerció la dictadura durante la larga noche del franquismo. Cuenta además con material de excepción provenientes de la Fundación Max Aub o de los Museos militares de Castellón y Valencia. La exposición ha sido comisariada por los periodistas Carlos López Olano y Eduard Torres, y gran parte de las fotografías utilizadas son de Sergio Formoso. El diseño expositivo es de Rafael Tejedor. Para el presidente de la CAMDE-PV, Àngel González, se trata, de un proyecto innovador que incorpora tecnologías como la realidad inmersiva y los QR que remiten a documentos sonoros muy interesantes. Pero lo más destacable para el máximo responsable de la CAMDE-PV es que “se trata de la primera gran exposición de estas características que se lleva a cabo, ya que hace un recorrido muy completo sobre los escenarios y personajes clave en la guerra y en los cuarenta años posteriores del franquismo”.




Por su parte, el vicepresidente de la CAMDE-PV, Luís Botello, que compareció en la rueda de prensa previa a la inauguración destacó la importancia de la exposición para el mundo de la educación. Hizo especialmente mención a los IES adscritos a XEIM, la Xarxa Educació i Memòria, que promovió con éxito hace unos meses la Coordinadora. Para Luís Botello, esta exposición es una herramienta “de verdad, justicia y reparación contra las víctimas, y para el cumplimiento de los derechos humanos”. Se trata, en definitiva, “de luchar contra la desmemoria que han sufrido injustamente las víctimas durante décadas porque no puede haber reconciliación sin reparación”, añadió Botello.

En la comparecencia ante la prensa, tanto Manuel Chirivella, el diputado Ramiro Rivera, como el comisario de la exposición, Carlos López Olano, mostraron la satisfacción por una obra bien realizada que difunde la memoria democrática y la abre a un público amplio, en un entorno de excepción como es el Palau de Valeriola. 

Ya por la tarde y en la inauguración oficial, la presidenta de la Fosa 126 de Paterna, María Navarro, pronunció un breve pero sentido discurso en nombre del presidente de la CAMDE-PV, Àngel González, ante la presencia del vicepresidente, Luís Botello, y del secretario, Daniel Galán. María Navarro calificó la exposición de "imprescindible" si queremos ahondar en la justicia y la verdad sobre las víctimas del franquismo. Así mismo, recordó a Montserrat Roig en su cita: "Si hay un acto de amor es el de la memoria", para referirse a continuación a personalidades de la talla de José Saramago, Premio Nobel de Literatura,  y al filósofo Reyes Mate.



Sobre el primero, recordó algo que Saramago siempre tuvo muy presente, que "se empieza por el olvido y se acaba con la indiferencia". Sobre Reyes Mate,  recordó lo que nos dice el filósofo del CSIC sobre el "deber de memoria", un ejercicio que toda sociedad que aspire a construir una democracia sólida debe tener muy presente y que no se puede construir sobre el silencio y el olvido de las víctimas. María Navarro finalizó su alocución con un recordatorio a los jóvenes antifascistas de Pego que a la misma hora eran protagonistas en la ciudad de la Marina Alta, de una concentración de apoyo en protesta por el señalamiento del juicio oral que tendrá lugar en la Audiencia de Alicante en octubre de 2023. 

ELS JOVES ANTIFEIXISTES DE PEGO SERAN JUTJATS INJUSTAMENT EL 2023

 La Coordinadora d’Associacions per la memòria democràtica del País Valencià (CAMDEPV) fa públic el seu manifest per recolzar una vegada més els 14 joves antifeixistes pegolins que seran jutjats el 17 d’octubre de 2023 a l’Audiència d’Alacant per fer front a un grup ultra, seguidor del Club de Fútbol Gandia.




Hui som aquí totes i tots per a manifestar el nostre total suport i solidaritat amb els 14 joves

de Pego, encausats injusta i arbitràriament per la fiscalia de l'àrea de Benidorm-Dénia en un

procediment penal pel qual demanen penes que van des de quatre anys i nou mesos fins a nou

anys i dos mesos de presó. Sí un vertader despropòsit, per uns fets ocorreguts el 18 d'octubre de

2020. Quin és el suposat delicte comés?. Vegem els fets, fem memòria:


• Aquell 18 d'octubre, a Pego hi havia un partit de futbol entre el Gandia i el Pego. El partit

era a la vesprada, però ja al migdia, una trentena de seguidors de l'equip forà, coneguts

com Gandiblues Ultras Gandia, es van manifestar, sense cap notificació prèvia com és

preceptiu, pel poble exhibint simbologia nazi i corejant proclames feixistes. També van

enganxar a les portes del camp de futbol adhesius on es podia llegir "Hitler fans" i es veia la

imatge del dictador i assassí Franco. A més allí, just al costat d'aquelles portes, hi ha un

monument dedicat als "Cinc de Pego", cinc joves del poble que van morir el 1941 al camp

de concentració de Mauthausen. La provocació, la rememoració de la salvatge bestialitat

del nazisme, n'era clara.

El poble va respondre acudint a les portes del camp de futbol a mostrar el su rebuig a la

exaltació il.legal. Es van arribar a concentrar desenes i desenes de veïns. mentrestant els

ultres protegits per la policia van accedir al camp de futbol.

• Contra qui va procedir la guàrdia civil?, contra tot dret ho va fer no contra els ultres de

Gandia que havien realitzat exaltació pública del feixisme, amb crits, consignes,

adhesius...absolutament il·legals segons la nostra llei 14/2017 de Memòria Democràtica,

article 39-1 apartats a i b, que prohibeix i sanciona explícitament tals actes i

manifestacions. No es va presentar cap denúncia per enaltiment del feixisme en via pública,

quan era preceptiu que la policia haguera obert denúncies. Ho va fer contra els qui

defensaven les llibertats democràtiques.

• No podem interpretar tals fets, més que com una clara violació de la legalitat vigent, per a

atemorir i castigar uns joves antifeixistes que gosaven condemnar i manifestar-se contra


l'exaltació del feixisme al seu poble i contra tota la joventut valenciana. És clar,

objectivament, que volen muntar un nou cas “Alsasua”!.

• Considerem, sens dubte, que l'actuació de la fiscalia és contrària a dret i a la nostra llei

14/2017, amb una petició de penes absolutament fora de lloc, basada suposadament en

desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions lleus a un membre de les forces

d'ordre. Com ens recorden aquestes qualificacions a aquelles de les forces repressives de la

dictadura!.

• La CAMDE-PV, hui ací representada, crida a tot el poble de Pego i a tots els joves

antifeixistes del País Valencià a condemnar de manera rotunda tals peticions i

processament i a secundar de manera unànime als nostres 14 joves. No ens faran callar, ens

queda la paraula com deia el poeta Blas d'Otero i la força de la nostra unitat popular en un

mateix clam, fins a aconseguir que siga sobreseguda la causa.

¡Sobreseïment joves antifeixistes de Pego!

¡Prou d'exaltació pública del feixisme!

¡Feixisme Mai Més!

¡Endavant!


Pego, 2 desembre de 2022

dimarts, 29 de novembre del 2022

La CAMDE-PV premia amb cinc-cents euros la millor investigació en valencià, que recau en Juan Luis Porcar per l'estudi sobre el franquisme i la repressió a la comarca de Els Ports



Per  primera vegada, la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià dota econòmicament el Premi Institut Obrer a la millor publicació en valencià relacionada amb la memòria democràtica en la cita anual dels Premis Miquelet. El guardó l'ha rebut l'investigador Juan Luis Porcar, documentalista de la UJI i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, per l'obra “Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria” (Onada, 2021). El president de la CAMDE-PV, Àngel González, va pronunciar unes sentides paraules en favor d’una societat més democràtica i va assegurar que treballs com el de Porcar són necessaris per a conèixer el passat comú y fomentar una convivència que supere els deutes històrics amb les víctimes del franquisme. Va resaltar a més a més, la llarga trajectòria de l'autor, que és ja  tot un referent en les comarques del nord.



Per la seua part, l'autor guardonat va mostrar el seu agraïment per valorar amb aquest premi el treball de recerca fet i el compromís i la lluita per la memòria, la cultura i el territori dels Ports. El jurat, format per Cristina Escrivà Moscardó (Societat Coral el Micalet), Ricard-Camil Torres Fabra (Universitat de València) i Víctor Benavides Escrivà (Associació Cultural Institut Obrer), va incidir en la capacitat de combinar la precisió de l’estudi amb un enfocament que busca  la reflexió. En la fotografia, i d'esquerra a dreta, Àngel González, Juan Luis Porcar i Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet.

dimecres, 16 de novembre del 2022

Por qué es necesaria una Comisión de la Verdad en España. Una propuesta desde la Comunidad Valenciana, de José Ramón Juániz

 Ayer tuvo lugar en la sede de CCOO-PV la presentación del libro del jurista, José Ramón Juaniz,  "Por qué es necesaria una Comisión de la Verdad en España". En ella estuvo presente, además del  autor, la Consellera Rosa Pérez Garijo así como el presidente de CAMDE-PV, Àngel González.  Juániz, jurista experto en Derechos Humanos y con una dilatada experiencia en el Tribunal para la Justicia Restaurativa de El Salvador, abogó por la necesidad de crear un espacio de diálogo y escucha para las víctimas del franquismo y llegar así, de forma complementaria, donde no puede llegar la justicia ordinaria. Porque la represión de esa memoria de dolor, según el autor, "se proyecta sobre el presente y el futuro, contaminando la convivencia y la democracia, impidiéndonos superar definitivamente un conflicto que sigue estando en la base y en la raíz de la creciente crispación y fractura instaladas en nuestra sociedad".

Sobre el modelo de Comisión de la Verdad, Àngel González, apostó por una fórmula "de la Verdad, la justicia y la reparación, en la que participen víctimas y victimarios y que recoja la verdad del horror de aquella salvaje represión franquista, recomiende en su informe final toda una serie de medidas administrativas, legales, de reparación, de actuación de la justicia, remitiendo a la fiscalía, que crea la ley actual de Memoria, aquellos casos documentados de crímenes de lesa humanidad".


Por su parte, la consellera Pérez Garijo remarcó el pacto de la Transición como un acuerdo entre dos partes muy desiguales -un franquismo que nunca abandonó el poder frente una oposición que había sido duramente castigada durante cuarenta años-, para llegar a un pacto de silencio y desmemoria que fue "el gran aliado de la impunidad". Pérez Garijo comunicó en directo a los allí presentes la grata noticia de que ese mismo día habían recibido el informe favorable emitido por el Consell Jurídic Consultiu sobre el reglamento que desarrolla la ley 14/2017 de memoria democrática y para la convivencia de la Comunidad Valenciana en el que se desarrolla la Creación de una Comisión de la Verdad sobre los crímenes del franquismo durante la Guerra de España y la Dictadura. La noticia fue largamente aplaudida por el público asistente tras lo cual se abrió un animado turno de debate. El acto estuvo presentado por Cristina Escrivà.



XEIM, la primera xarxa educativa en memòria del País Valencià

 El passat 27 de setembre, a Castelló, València i Alacant es va presentar en societat de forma simultània, la primara xarxa de centres i professorat en matèria de memòria democràtica. Es tracta d'un gran pas endavant en la incorporació de la memòria a l'àmbit educatiu, tal i com ho estipula  la llei 14/2017 de memòria  democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, així com la nova llei de memòria recentment aprovada pel Govern. Després de mesos de treball i coordinació, un bon nombre de centres educatius de Castelló, València i Alacant, així com professorat concienciat amb aquesta important qüestió, s'han posat d'acord  en la necessitat de posar en  marxa una xarxa que els permeta desenvolupar materials didàctics i compartir experiències al respecte.




El primer pas ha consistit en la creació d'un bloc on ja es poden consultar i utilitzar els primers continguts, i que estan a l'abast de tothom: https://xarxa-eim.blogspot.com/ . Xeim es constitueix com una experiència oberta a la qual es poden incorporar tots els centres educatius i docents en qualsevol moment. Actualment, Xeim està format per prop de cuaranta centres educatius del País Valencia, una quincena de docents i uns altres quince departaments.

divendres, 13 de maig del 2022

Finalitza amb gran èxit de públic el II Cicle de Conferències de la Memòria

Amb la conferència sobre l'AGLA a càrrec de l'historiador Raül González Devís es va donar per finalitzat aquest II cicle de conferències de la memòria co-organitzades per la CAMDE_PV i l'Aula d'Història i Memòria de la Universitat de València,  amb el patrocini de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.  Per aquestes sessions han desfilat experts de la talla de José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, el catedràtic de la UB, Ricard Vinyes, la historiadora Rosa Torán, l'historiador de la Universitat de les Illes Balears, David Ginard, i el propi Raül González Devís, acompanyat per Mª Ángeles Molina, neta de "la madre", dona excepcional que va ser enllaç de l'AGLA a les comarques castellonenques i referent indiscutible per al moviment de la guerrilla antifranquista.


Esta vegada, les conferències  han girat entorn a debats tan interessants com Els crims del franquisme: justícia i reparació, a càrrec de Martín Pallín, l'Estructura del sistema de captures, deportacions i pèrdues infantils del franquisme, especialitat del catedràtic Ricard Vinyes, La deportació republicana en el context espanyol i europeu, magníficament traçat per la que va ser molts anys presidenta de l'Amical de Mauthausen, Rosa Torán, la figura de Matilde Landa, amb el professor David Ginard, i finalment, La guerrilla antifranquista, que es va centrar en l'Agrupació guerrillera de Levante-Aragón (AGLA). 

El nombrós públic que va participar en les jornades posa de manifest l'interès que desperta el tractament rigorós d'aspectes de la Guerra d'Espanya,així com la llarga dictadura franquista i l'exili o la deportació. El coneixement d'aquests i altres aspectes del passat comú són fonamentals per comprendre el període més negre de la història d'Espanya, alhora que explica el present en aquells aspectes no superats del passat. Aquesta federació considera una eina fonamental contribuir a la difusió història entre el moviment memorialista de la mà  d'experts en cadascun els temes.

Podeu seguir les conferències a través del canal de Youtube de CAMDE-País Valencià

dimarts, 28 de setembre del 2021

La CAMDE-PV i l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la UV celebren el I Cicle de Conferències de la Memòria


La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià i l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València han organitzant un cicle de conferències amb l’objectiu d’analitzar i debatre els temes més candents entorn a la recuperació de la memòria.



El pròxim 13 d’octubre, a la sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset, inauguraran el cicle la consellera Rosa Pérez Garijo, el director de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica, Javier Navarro, i el president de la CAMDE-PV, Àngel González.

Tot seguit, l’actual fiscal del Tribunal de Comptes Carlos Castresana i el jurista José Ramón Juániz, analitzaran l’actualitat en matèria legislativa, en una conferència que porta per títol “La nova llei de memòria democràtica: la justícia per a les víctimes i la impunitat del franquisme”.

El 20 d’octubre es posarà de relleu la importància actual dels  Llocs de la memòria a la Comunitat Valenciana. Hi estaran presents els màxims representants del camp de concentració d’Albatera, Felipe Mejías, de les fosses comunes de Paterna, Amparo Belmonte, i de la Línia XYZ, Vicent Grau. La convidada especial en aquesta sessió serà Queralt Solé, professora de la Universitat de Barcelona, autora de la tesi doctoral: “Les fosses comunes a Catalunya 1936-1939”, que va ser també responsable de la unitat de fosses comunes del Memorial Democràtic de Catalunya.

La segona part del cicle se celebrarà a la sala Paranimf del Centre Cultural la Nau. El 28 d’octubre, Carmen Agulló i Carlos Fuertes, ambdós  experts en matèria educativa i didàctica respectivament, analitzaran el repte que representa actualment l’educació de la memòria democràtica als centres escolars, especialment, per als docents.

Finalment, el 4 de novembre, es debatrà sobre el procés de Transició al País Valencià. El convidat especial en aquesta ocasió serà Josep Lluís Albinyana, president del Consell preautonòmic del País valencià, antecedent immediat de la Generalitat Valenciana, acompanyat per Borja Ribera, historiador i autor de la tesi doctoral “La violència política en la Transició Valenciana (1975-1982)”.

El I Cicle de Conferències de la Memòria està patrocinat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i ha comptat amb la col·laboració de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, i el Col·legi Major Rector Peset.

La CAMDE-PV copatrocina una de las exposiciones más interesantes y completas que se han celebrado en València

  La Coordinadora d’Associacions per la memoria democrática del País Valencià muestra una vez más su compromiso con todas aquellas manifest...