La CAMDE-PV premia amb cinc-cents euros la millor investigació en valencià, que recau en Juan Luis Porcar per l'estudi sobre el franquisme i la repressió a la comarca de Els Ports

Per  primera vegada, la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià dota econòmicament el Premi Institut Obrer a la millor publicació en valencià relacionada amb la memòria democràtica en la cita anual dels Premis Miquelet. El guardó l'ha rebut l'investigador Juan Luis Porcar, documentalista de la UJI i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, per l'obra “Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria” (Onada, 2021). El president de la CAMDE-PV, Àngel González, va pronunciar unes sentides paraules en favor d’una societat més democràtica i va assegurar que treballs com el de Porcar són necessaris per a conèixer el passat comú y fomentar una convivència que supere els deutes històrics amb les víctimes del franquisme. Va resaltar a més a més, la llarga trajectòria de l'autor, que és ja  tot un referent en les comarques del nord.

Per la seua part, l'autor guardonat va mostrar el seu agraïment per valorar amb aquest premi el treball de recerca fet i el compromís i la lluita per la memòria, la cultura i el territori dels Ports. El jurat, format per Cristina Escrivà Moscardó (Societat Coral el Micalet), Ricard-Camil Torres Fabra (Universitat de València) i Víctor Benavides Escrivà (Associació Cultural Institut Obrer), va incidir en la capacitat de combinar la precisió de l’estudi amb un enfocament que busca  la reflexió. En la fotografia, i d'esquerra a dreta, Àngel González, Juan Luis Porcar i Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet.

Por qué es necesaria una Comisión de la Verdad en España. Una propuesta desde la Comunidad Valenciana, de José Ramón Juániz

 Ayer tuvo lugar en la sede de CCOO-PV la presentación del libro del jurista, José Ramón Juaniz,  "Por qué es necesaria una Comisión de la Verdad en España". En ella estuvo presente, además del  autor, la Consellera Rosa Pérez Garijo así como el presidente de CAMDE-PV, Àngel González.  Juániz, jurista experto en Derechos Humanos y con una dilatada experiencia en el Tribunal para la Justicia Restaurativa de El Salvador, abogó por la necesidad de crear un espacio de diálogo y escucha para las víctimas del franquismo y llegar así, de forma complementaria, donde no puede llegar la justicia ordinaria. Porque la represión de esa memoria de dolor, según el autor, "se proyecta sobre el presente y el futuro, contaminando la convivencia y la democracia, impidiéndonos superar definitivamente un conflicto que sigue estando en la base y en la raíz de la creciente crispación y fractura instaladas en nuestra sociedad".

Sobre el modelo de Comisión de la Verdad, Àngel González, apostó por una fórmula "de la Verdad, la justicia y la reparación, en la que participen víctimas y victimarios y que recoja la verdad del horror de aquella salvaje represión franquista, recomiende en su informe final toda una serie de medidas administrativas, legales, de reparación, de actuación de la justicia, remitiendo a la fiscalía, que crea la ley actual de Memoria, aquellos casos documentados de crímenes de lesa humanidad".

Por su parte, la consellera Pérez Garijo remarcó el pacto de la Transición como un acuerdo entre dos partes muy desiguales -un franquismo que nunca abandonó el poder frente una oposición que había sido duramente castigada durante cuarenta años-, para llegar a un pacto de silencio y desmemoria que fue "el gran aliado de la impunidad". Pérez Garijo comunicó en directo a los allí presentes la grata noticia de que ese mismo día habían recibido el informe favorable emitido por el Consell Jurídic Consultiu sobre el reglamento que desarrolla la ley 14/2017 de memoria democrática y para la convivencia de la Comunidad Valenciana en el que se desarrolla la Creación de una Comisión de la Verdad sobre los crímenes del franquismo durante la Guerra de España y la Dictadura. La noticia fue largamente aplaudida por el público asistente tras lo cual se abrió un animado turno de debate. El acto estuvo presentado por Cristina Escrivà.

XEIM, la primera xarxa educativa en memòria del País Valencià

 El passat 27 de setembre, a Castelló, València i Alacant es va presentar en societat de forma simultània, la primara xarxa de centres i professorat en matèria de memòria democràtica. Es tracta d'un gran pas endavant en la incorporació de la memòria a l'àmbit educatiu, tal i com ho estipula  la llei 14/2017 de memòria  democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, així com la nova llei de memòria recentment aprovada pel Govern. Després de mesos de treball i coordinació, un bon nombre de centres educatius de Castelló, València i Alacant, així com professorat concienciat amb aquesta important qüestió, s'han posat d'acord  en la necessitat de posar en  marxa una xarxa que els permeta desenvolupar materials didàctics i compartir experiències al respecte.

El primer pas ha consistit en la creació d'un bloc on ja es poden consultar i utilitzar els primers continguts, i que estan a l'abast de tothom: https://xarxa-eim.blogspot.com/ . Xeim es constitueix com una experiència oberta a la qual es poden incorporar tots els centres educatius i docents en qualsevol moment. Actualment, Xeim està format per prop de cuaranta centres educatius del País Valencia, una quincena de docents i uns altres quince departaments.